Telèfon

Memòria prevencionista

Resultats - Biblioteca Digital de PRL

Ves enrere HERRERO HERRANZ, Sandra (2018); PEGENAUTE ESPARZA, Carlota; GARCÍA LÓPEZ, Vega. Características de los casos de asma notificados como sospecha de enfermedad profesional en Navarra : años 2010-2015. Revista Española de Salud Pública [online]. 2018, 92.

HERRERO HERRANZ, Sandra (2018); PEGENAUTE ESPARZA, Carlota; GARCÍA LÓPEZ, Vega. Características de los casos de asma notificados como sospecha de enfermedad profesional en Navarra : años 2010-2015. Revista Española de Salud Pública [online]. 2018, 92.

HERRERO HERRANZ, Sandra; PEGENAUTE ESPARZA, Carlota; GARCÍA LÓPEZ, Vega. Características de los casos de asma notificados como sospecha de enfermedad profesional en Navarra : años 2010-2015. Revista Española de Salud Pública [online]. 2018, 92. [Consulta 14.08.2019]. ISSN 2173-9110. <https://www.mscbs.gob.es/biblioPublic/publicaciones/recursos_propios/resp/revista_cdrom/VOL92/ORIGINALES/RS92C_201809066.pdf>

Resumen de las autoras: Fundamentos: El asma ocupacional (AO), aunque causa gran discapacidad laboral, debido a su complejidad diagnóstica es de difícil reconocimiento por los sistemas oficiales de registro. Para mejorar su detección se han desarrollado sistemas de sospecha. Tras años de experiencia en Navarra, nos planteamos caracterizar los casos de sospecha y compararlos con los declarados como enfermedad profesional (EEPP). Métodos: Se identificaron los casos de AO notificados como sucesos centinela en el Programa de Vigilancia Epidemiológica en Salud Laboral en Navarra desde enero de 2010 a diciembre de 2015 y los casos declarados como EEPP (asma). La población a estudio fue la población navarra ocupada (357.200 de media). En los casos con consentimiento se compararon las características clínicas y laborales con las de EEPP. Mediante el programa informático SPSS Statistics® 20v se calcularon diferencias de medias mediante prueba T para muestras independientes y diferencias de porcentajes de distribución mediante Test de Chi cuadrado, test exacto de Fisher y test no paramétricos cuando no se cumplían condiciones de aplicación. Como indicador de notificación se calculó la incidencia acumulada por 100.000 trabajadores para cada año de seguimiento del programa. Resultados: En el período de estudio se notificaron 79 sucesos centinela (en 22 se concluyó la investigación) y 50 casos de EEPP ( 24% recaídas). No encontramos diferencias estadísticamente significativas en la edad (41 vs 40 años), ni el sexo (40,9 % mujeres vs 44,7% hombres), ni la proporción que causó baja laboral (45% y 36,8%), ni el tamaño, la actividad de la empresa o la ocupación del trabajador. Donde sí se encontramos diferencias fue en el tiempo medio de exposición antes de la declaración/notificación, significativamente mayor en las EEPP que en los centinela (94,1 vs 22,2 meses), 72 meses mayor. Conclusiones: Los casos detectados por ambos sistemas son similares pero, debido a la complejidad diagnóstica, se retrasa la declaración como EEPP, lo que evidencia la utilidad de un sistema más ágil de notificación de sospechas para esta patología laboral. Palabras clave: Asma ocupacional, Enfermedades profesionales, Vigilancia de la salud del trabajador.

Resum de les autores: Fonaments: L'asma ocupacional (AO), encara que causa gran discapacitat laboral, a causa de la seua complexitat diagnòstica és de difícil reconeixement pels sistemes oficials de registre. Per a millorar la seua detecció s'han desenvolupat sistemes de sospita. Després d'anys d'experiència a Navarra, ens plantegem caracteritzar els casos de sospita i comparar-los amb els declarats com a malaltia professional (MMPP). Mètodes: Es van identificar els casos de AO notificats com a successos sentinella en el Programa de Vigilància Epidemiològica en Salut Laboral a Navarra des de gener de 2010 a desembre de 2015 i els casos declarats com MMPP (asma). La població a estudi va ser la població navarresa ocupada (357.200 de mitjana). En els casos amb consentiment es van comparar les característiques clíniques i laborals amb les de MMPP. Mitjançant el programa informàtic SPSS Statistics® 20v es van calcular diferències de mitjanes mitjançant prova T per a mostres independents i diferències de percentatges de distribució mitjançant Test de Chi quadrat, test exacte de Fisher i test no paramètrics quan no es complien condicions d'aplicació. Com a indicador de notificació es va calcular la incidència acumulada per 100.000 treballadors per a cada any de seguiment del programa. Resultats: En el període d'estudi es van notificar 79 successos sentinella (en 22 es va concloure la investigació) i 50 casos de MMPP ( 24% recaigudes). No trobem diferències estadísticament significatives en l'edat (41 vs 40 anys), ni el sexe (40,9% dones vs 44,7% homes), ni la proporció que va causar baixa laboral (45% i 36,8%), ni la grandària, l'activitat de l'empresa o l'ocupació del treballador. On si es trobem diferències va ser en el temps mitjà d'exposició abans de la declaració/notificació, significativament major en les MMPP que en els sentinella (94,1 vs 22,2 mesos), 72 mesos major. Conclusions: Els casos detectats per tots dos sistemes són similars però, a causa de la complexitat diagnòstica, es retarda la declaració com MMPP, la qual cosa evidencia la utilitat d'un sistema més àgil de notificació de sospites per a aquesta patologia laboral. Paraules clau: Asma ocupacional, Malalties professionals, Vigilància de la salut del treballador.

Abstract: Background: Although, occupational asthma (OA) causes great work disability, due to its diagnostic complexity, it is difficult to have it recognized by the official registration systems. To improve its detection, suspected systems have been developed. After years of experience in Navarre, we set out to characterize the suspected cases and compare them with those declared as an occupational disease (OD). Methods: We identified the cases of OA reported as sentinel events in the Epidemiological Surveillance Program in Occupational Health in Navarra from January 2010 to December 2015 and the cases declared as OD (asthma). The population under study was the Navarra employed population (357,200 on average). In the cases with consent, the clinical and labor characteristics were compared with those of OD. Using the SPSS Statistics® 20v computer program, mean differences were calculated by the T test for independent samples and distribution percentage differences by Chi-square test, Fisher's exact test and nonparametric tests when application conditions were not satisfied. As an indicator of notification, the accumulated incidence per 100,000 workers was calculated for each year of program monitoring. Results: In the period, 79 sentinel events were reported (in 22 the investigation was concluded) and 50 cases of OD (24% relapses). We did not find statistically significant differences in age (41 vs. 40 years), nor gender (40.9% women vs. 44.7%), nor proportion that caused sick leave (45% and 36.8%), nor size, activity of the company or occupation of the worker. Where differences are found was in the meantime of exposure before the recognition/notification, significantly higher in the OD than in the sentinel (94.1 vs. 22.2 months), 72 months longer. Conclusions: The cases detected by both systems are similar but, due to the diagnostic complexity, the recognition is delayed as OD, which demonstrates the usefulness of a more agile system for reporting suspicions of this work pathology. Key words: Occupational asthma, Occupational diseases, Surveillance of the workers health.

[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY-NC-ND 3.0]