Aspectes generals de la prevenció

Volem subcontractar una empresa estrangera comunitària quina documentació he de sol·licitar-li als efectes del compliment amb la normativa de prevenció de riscos laborals?

La resposta a la seua consulta la trobem en la Llei 45/1999, de 29 de novembre, sobre el desplaçament de treballadors en el marc d'una prestació de servicis transnacional. Esta llei té com a objecte establir les condicions mínimes de treball que els empresaris han de garantir als seus treballadors desplaçats temporalment a Espanya, en el marc d'una prestació de servicis transnacional, siga quina siga la legislació aplicable al contracte de treball, i serà aplicable a les empreses establides en un estat membre de la Unió Europea o en un estat signatari de l'Acord sobre l'espai econòmic europeu que desplacen temporalment els seus treballadors a Espanya, en el marc d'una prestació de servicis transnacional.

L'article 3 ("Condicions de treball dels treballadors desplaçats") de la dita llei obliga els empresaris que desplacen a Espanya els seus treballadors a garantir-los les condicions de treball previstes per la legislació laboral espanyola i, en concret, la relativa a la prevenció de riscos laborals, incloses les normes sobre protecció de la maternitat i dels menors.

Les condicions previstes en la legislació laboral espanyola seran les contingudes en les disposicions legals o reglamentàries de l'Estat i en els convenis col·lectius i laudes arbitrals aplicables en el lloc i en el sector o branca d'activitat que es tracte. Òbviament, dins d'estes disposicions es troba la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, i tota la seua normativa de desplegament.

En conseqüència, una empresa comunitària que desplace treballadors a Espanya està obligada al compliment de la legislació nacional, en matèria de prevenció de riscos laborals, com si d'una empresa nacional es tractara.
En el mateix sentit, es dirigix la disposició addicional segona de la Llei 45/1999 ("Obligacions i responsabilitats de les empreses usuàries i de les empreses que reben a Espanya la prestació de servicis dels treballadors desplaçats") en 'indicar que les empreses usuàries i les empreses que reben a Espanya la prestació de servicis dels treballadors desplaçats, a l'empara del que disposa la present llei, assumiran respecte de dits treballadors les obligacions i responsabilitats previstes en la legislació espanyola per a tals supòsits, amb independència del lloc en què radique l'empresa de treball temporal o l'empresa prestatària dels servicis.

És possible que una empresa puga tindre contractats diversos servicis de Prevenció Aliens per a un mateix centre de treball, o ha de recórrer legalment a un sol?

La vigent reglamentació en matèria de prevenció de riscos laborals, en què s'inclou el Reial Decret 337/2010, de 19 de març, pel qual es modifica, entre altres, el Reial Decret 39/1997 (RSP), permet expressament que una empresa puga concertar la seua activitat preventiva, amb un únic servici de prevenció alié o amb diversos servicis de prevenció aliens, sense perjuí, en este segon cas, de la deguda col·laboració entre estos que garantisca la interdisciplinarietat de l'activitat preventiva, per tal de contribuir a la integració de les dites activitats en l'empresa per a la qual actuen.
Raons d'eficiència i racionalització del treball aconsellen, en general, concretar en un mateix servici de prevenció alié tota la col·laboració externa que necessite un centre de treball per al desenrotllament de les activitats preventives, encara que res s'oposa a la concertació amb diverses entitats especialitzades.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals és aplicable als treballadors autònoms?

La LPRL no inclou dins del seu àmbit general d'aplicació els treballadors autònoms que no tenen treballadors a càrrec seu, amb l'excepció dels deures de cooperació i d'informació i instruccions que arreplega l'article 24 de la LPRL, que regula la coordinació d'activitats empresarials quan en un mateix centre de treball exercixen activitats treballadors de dos o més empreses, que posteriorment, és desplegat reglamentàriament a través del Reial Decret 171/2004, de 30 de gener, de Coordinació d'Activitats Empresarials.
A més, hi ha normativa legal que regula determinats aspectes i que de forma expressa obliga els treballadors autònoms com la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció o el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'establixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

Tinc previst organitzar l'acció preventiva en la meua empresa a través d'un treballador designat i concertar, amb un servici de prevenció alié, totes aquelles activitats preventives que no realitze dit treballador designat, he d'auditar el meu sistema preventiu obligatòriament?

Com a norma general SI, el paràgraf 2, de l'article 29.2, del Reial Decret 39/1997 (Reglament dels Servicis de Prevenció) indica que les empreses que exercisquen les activitats preventives amb recursos propis i aliens hauran de sotmetre el seu sistema de prevenció al control d'una auditoria o avaluació externa.
No obstant això, si la seua empresa té fins a 50 treballadors i les seues activitats NO estan incloses en l'annex I del dit RD (és a dir, es tracta d'activitats NO considerades perilloses), en les quals l'eficàcia del sistema preventiu resulta evident sense necessitat de recórrer a una auditoria pel limitat nombre de treballadors i l'escassa complexitat de les activitats preventives, es considerarà que ha complit l'obligació d'auditoria quan òmpliga i remeta a l'autoritat laboral una notificació sobre la concurrència de les condicions que no fan necessari recórrer a la mateixa, segons el model que establix l'annex II del Reial Decret 39/1997.

Treballadors autònoms

¿Aplica la Ley de Prevención a los Trabajadores Autónomos?

La Ley 31/1995 , de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales (LPRL), no incluye en su ámbito de aplicación a los trabajadores autónomos que no tienen trabajadores a su cargo.
No obstante, conviene hacer alguna aclaración al respecto. Por un lado, la Ley del Trabajador Autónomo indica, en su artículo 5.b el deber básico de los trabajadores autónomos de cumplir con las obligaciones en materia de seguridad y salud laboral que la Ley o los contratos que tengan suscritos les impongan, así como de seguir las normas de carácter colectivo derivadas del lugar de prestación de servicios.
No obstante, cuando en un mismo centro de trabajo desarrollen actividades trabajadores de dos o más empresas o trabajadores autónomos, estos últimos (y lógicamente las empresas concurrentes) tienen la obligación de coordinación que impone el artículo 24 de la LPRL y que posteriormente desarrolla el Real Decreto 171/2004.
También se imponen obligaciones a los autónomos en la Ley 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el sector de la construcción, en caso de que se trate de un trabajador autónomo de dicho sector.
Por último, también para el caso del sector de la construcción, el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción, establece en su artículo 12 las obligaciones de los trabajadores autónomos.


¿Debe disponer un trabajador autónomo de una organización preventiva?

Aquellos trabajadores autónomos que no tengan trabajadores a su cargo no tienen obligación de contar con una organización preventiva ya que están fuera del ámbito de aplicación de la Ley 31/1995.
En el caso de que un trabajador autónomo tenga trabajadores asalariados éste adquiere la consideración de empresario y por tanto le es de aplicación plenamente la LPRL y, por tanto, la obligación de disponer de una organización preventiva.

¿Puede un trabajador autónomo subcontratar en una obra de construcción?

De acuerdo con el artículo 5 ("Régimen de la subcontratación"), apartado e) de la Ley 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el sector de la construcción, el trabajador autónomo no podrá subcontratar trabajos a él encomendados ni a otras empresas subcontratistas ni a otros trabajadores autónomos.

¿Debe un trabajador autónomo comunicar la apertura de centro de trabajo?

No, siempre y cuando no tenga trabajadores a su cargo ya que en este caso no tiene la consideración de empresa.

¿Debe un trabajador autónomo inscribirse en el REA?

Están exentos de inscribirse en el REA aquellos trabajadores autónomos que no tengan trabajadores asalariados, ya que éstos no son considerados empresarios en sentido laboral. Solo en el caso de que un Trabajador autónomo disponga de trabajadores asalariados procede la inscripción en el REA.

Construcció

Qui ha de comunicar l'obertura de centre de treball en una obra de construcció?

La comunicació d'obertura de centre de treball la realitzen únicament els empresaris que tenen la condició de contractista, sempre abans del començament dels treballs. La comunicació d'obertura ha d'acompanyar-se del pla de seguretat i salut de l'obra o, en el cas que aquest no siga exigible per tractar-se d'una obra sense projecte, de la corresponent avaluació de riscos.
El promotor ha de facilitar als contractistes les dades que siguen necessaris per al compliment d'aquesta obligació.

Resulta obligatori en tots els casos redactar un pla de seguretat i salut?

Només en les obres de construcció que comporten la redacció d'un projecte ja que el pla de seguretat i salut de l'obra el redacta cada contractista, en aplicació de l'estudi o estudi bàsic de seguretat i salut que es dissenya i redacta en  fase de projecte i lligat estretament a aquest últim.


Qui pot redactar un estudi o estudi bàsic de seguretat i salut?

Ha de ser redactat per un tècnic competent designat pel promotor. Quan haja d'existir un coordinador de seguretat i salut durant l'elaboració del projecte d'obra, li correspondrà a aquest elaborar o fer que s'elabore, davall la seua responsabilitat el dit estudi.


Pot el coordinador de seguretat i salut elaborar el pla de seguretat i salut de l'obra?

No. La responsabilitat d'elaborar el pla de seguretat i salut de l'obra recau en el contractista, en aplicació de l'estudi o estudi bàsic de seguretat i salut. El coordinador de seguretat i salut en fase d'execució té, en tot cas, l'obligació d'aprovar el pla de seguretat i salut presentat per cada contractista. En el cas que no fóra necessària la designació del coordinador anterior, l'aprovació del pla recau en la direcció facultativa de l'obra.


Un treballador autònom sense treballadors a càrrec seu ha d'inscriure's en el REA?

No. Un treballador autònom sense treballadors a càrrec seu no es considera empresa a aquests efectes laborals. Només han d'inscriure's en el REA contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms amb treballadors a càrrec seu.   


Es pot tindre legalment diversos Coordinadors de Seguretat i Salut anomenats per a un mateix Projecte de llarga duració?

En el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel que s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció es determina en l'article 3 el següent::

Article 3. Designació dels coordinadors en matèria de seguretat i salut

1. En les obres incloses en l'àmbit d'aplicació del present Reial Decret, quan en l'elaboració del projecte d'obra intervinguen diversos projectistes, el promotor designarà un coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l'elaboració del projecte d'obra.
2. Quan en l'execució de l'obra intervinga més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms, el promotor, abans de l'inici dels treballs o tan prompte com es constate la dita circumstància, designarà un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra.

Per tant pareix clar que només pot haver-hi, per a una obra de construcció, un coordinador de seguretat i salut (independentment de la duració i extensió de la mateixa).


Pot subcontractar un contractista que no utilitza personal ni mitjans materials en l'execució de l'obra?

No. L'article 4 de la Llei 32/2006, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, estableix, entre altres requisits, que perquè una contractista o subcontractista puga intervindre en el procés de la subcontractació en el sector de la construcció, ha de posseir una organització productiva pròpia, comptar amb els mitjans materials i personals necessaris i utilitzar-los per a l'exercici de l'activitat contractada.


Quina titulació acadèmica es requereix per a exercir com a coordinador de seguretat i salut?

 Segons la disposició addicional quarta de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació,  les titulacions acadèmiques i professionals habilitants per a exercir la funció de coordinador de seguretat i salut en obres d'edificació, durant l'elaboració del projecte i durant l'execució de l'obra, seran les d'arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic d'acord amb les seues competències i especialitats.

Es recomana que la formació preventiva del tècnic competent per a desenrotllar les dites funcions siga la que indica la guia tècnica d'aplicació del Reial Decret  1627/1997, d'obres de construcció, elaborada per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.


Un treballador autònom sense treballadors a càrrec seu ha d'inscriure's en el REA?

No. Un treballador autònom sense treballadors a càrrec seu no es considera empresa a aquests efectes laborals. Només han d'inscriure's en el REA contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms amb treballadors a càrrec seu.


Formació

He de convalidar la meua formació que m'acredita per a exercir les funcions de nivell superior en prevenció de riscos laborals, obtinguda a través d'una entitat autoritzada per l'autoritat laboral, a la nova titulació universitària oficial?

No. Si bé actualment l'única via per a l'obtenció dels títols de tècnic de prevenció de Nivell Intermedi i de nivell superior és a través del cicle superior de prevenció de riscos professionals i la titulació universitària oficial en prevenció de riscos laborals respectivament, açò no implica en cap cas que els tècnics que ja ho eren abans de l'entrada en vigor del Reial Decret 337/2010 hagen de convalidar la seua formació. En conseqüència, pot continuar exercint les seues funcions de nivell superior en prevenció de riscos laborals sense necessitat de cap convalidació.


Quina titulació acadèmica es requereix per a exercir com a coordinador de seguretat i salut?

 Segons la disposició addicional quarta de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació,  les titulacions acadèmiques i professionals habilitants per a exercir la funció de coordinador de seguretat i salut en obres d'edificació, durant l'elaboració del projecte i durant l'execució de l'obra, seran les d'arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic d'acord amb les seues competències i especialitats.

Es recomana que la formació preventiva del tècnic competent per a desenrotllar les dites funcions siga la que indica la guia tècnica d'aplicació del Reial Decret  1627/1997, d'obres de construcció, elaborada per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.


Com es pot certificar la formació de Nivell Bàsic?

Aquesta qüestió es regula en l'article 35 del Reial Decret 39/1997 (Reglament dels Serveis de Prevenció). La formació a què es referix s'acreditarà mitjançant certificació de formació específica en matèria de prevenció de riscos laborals, emesa per un servei de prevenció o per una entitat pública o privada amb capacitat per a desenrotllar activitats formatives específiques en la matèria. La formació de Nivell Bàsic no està subjecta a cap procés específic d'acreditació per part de l'Autoritat laboral.
No obstant la dita, una persona també pot exercir les funcions preventives de Nivell Bàsic en els dos casos següents:
> Quan posseïsca una formació professional o acadèmica que li capacite per a dur a terme responsabilitats equivalents o semblants corresponents a les dites funcions de Nivell Bàsic.
> Quan acredite una experiència no inferior a dos anys en una empresa, institució o Administració pública que porte amb si l'exercici de nivells professionals de responsabilitat equivalents o semblants corresponents a les dites funcions de Nivell Bàsic.


Pot impartir formació en matèria de prevenció de riscos laborals un tècnic de prevenció de riscos laborals que no pertany a l'organització preventiva de l'empresa?

L'article 31.3 de la Llei 31/1995 (LPRL), de prevenció de riscos laborals indica, expressament, que si l'empresa no duguera a terme les activitats preventives, entre elles la  formativa, amb recursos propis, l'assumpció de tals funcions només podrà fer-se per un servei de prevenció alié.
No obstant a allò que s'ha indicat en el paràgraf anterior, un tècnic de prevenció de riscos laborals, capacitat i acreditat, no pertanyent a l'organització preventiva de l'empresa podria assumir, en funció del seu nivell de competència i especialització, la impartició de la formació en matèria de PRL a la que obliga l' article 19 de dita Llei, sempre que la dita formació siga dirigida, tutelada i, per tant assumida, per la modalitat preventiva per la que haja optat l'empresa.


Tinc el títol de tècnic superior en prevenció de riscos laborals especialitat seguretat i especialitat higiene en el treball expedits per una entitat formativa autoritzada per l'Autoritat laboral de la Comunitat Autònoma de Madrid per a impartir i certificar la dita formació per a exercir professionalment com a tècnic en prevenció de riscos laborals necessite homologar en la Comunitat Valenciana aquests títols? En cas afirmatiu: On es tramita?

Pot exercir les funcions de nivell superior que arreplega l' article 37 del RD 39/1997 en les dites especialitats a la Comunitat Valenciana, sense necessitat de recórrer a cap procés de convalidació o homologació, tenint en compte que el capítol VI del dit RD 39/1997, únicament indica funcions i nivells de qualificació i no imposa cap limitació en el que a l'àmbit territorial d'actuació es referix.