Visualització de contingut web

Premis al coneixement en PRL 2018

 La Llei 2/2004, de 28 de maig, de la Generalitat, va crear l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT), com a organisme autònom de caràcter administratiu, que es configura com l'òrgan cientificotècnic en matèria de prevenció de riscos laborals de l'Administració de la Generalitat, i el fi del qual és la promoció de la seguretat i salut en el treball, en el conjunt de la societat valenciana. Així mateix, l'Administració del Consell i els Agents Econòmics i Socials en el Pacte Valencià pel Creixement i Millora de l'Ocupació, a la Comunitat Valenciana van apostar per potenciar la millora de les condicions de treball en matèria de seguretat i salut laboral de les nostres empreses i organitzacions. La promoció de la seguretat i salut en els llocs de treball requereix l'adopció de mesures d'acció positiva, eficaces i executives, dirigides a previndre els riscos laborals. Una forma de promoure la seguretat i salut, és el reconeixement dels millors treballs final de màster realitzats pels alumnes i dirigits per professors dels màsters en Prevenció de Riscos Laborals, incentivant d'aquesta manera la cultura preventiva dels tècnics en prevenció de riscos laborals, amb antelació a l'exercici de les seues funcions i reconeixent la labor dels directors dels millors treballs. D'aquesta manera, l'INVASSAT, pretén reconéixer l'alt nivell de qualitat dels millors treballs final de màster o d'especialitat en PRL, promovent la seua difusió i premiant els seus autors i directors a través d'un reconeixement públic.


Convocatòria

Resolució de 13 de febrer de 2018, de la Presidència de l'Institut Valencià de Seguretat i Higiene en el Treball (INVASSAT), per la qual es regula el procediment de concessió, l'any 2018, dels reconeixements als millors treballs fi de màster o d'especialitat en Prevenció de Riscos Laborals de la Comunitat Valenciana, denominats Premis al Coneixement en PRL.

 

Procediment de tramitació

Concessió l'any 2018, dels Reconeixements als millors Treballs Fi de Màster o d'Especialitat en Prevenció de Riscos Laborals de la Comunitat Valenciana, denominats Premis al Coneixement en PRL


Jurat

  • Fernando Saez Ramos (INVASSAT). President.
  • Marisa Baena Martínez (UGT-PV).
  • Javier Giménez Gras (CCOO-PV).
  • Antonio Moreno Martínez (ITSS-CV).
  • Rosa Pla Beltrán (CEV).
  • Beatriz Talón Cardona (CEV)
  • Juan Carlos Castellanos Alba (INVASSAT). Secretari.
  • Juan José Puchau Fabado (INVASSAT).


Treballs premiats

Resolució de 24 de maig de 2019, del president de l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT), per la qual es reconeixen els millors treballs fi de Màster en Prevenció de Riscos Laborals de la Comunitat Valenciana, denominats Premis al Coneixement en Prevenció de Riscos Laborals, presentats prenent com a base la Resolució de 13 de febrer 2018, de la Presidència de l'INVASSAT

Correcció d'errades de la Resolució de 24 de maig de 2019, del president de l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT), per la qual es reconeixen els millors treballs fi de Màster en Prevenció de Riscos Laborals de la Comunitat Valenciana, denominats Premis al Coneixement en Prevenció de Riscos Laborals, presentats prenent com a base la Resolució de 13 de febrer 2018, de la Presidència de l'INVASSAT.

  • María Teresa Vallés Bori. Análisis comparativo de la nueva norma ISO 45001:2018 respecto a su antecesora OSHAS 18001:2007 y propuesta de criterios de implantación en una empresa del sector de la construcción. Treball de fi de màster. Juan José Puchau Fabado, dir. València: Universidad Católica de Valencia, 2018. El present treball pretén mostrar la manera d'implantar un sistema de gestió de la seguretat i salut en el treball, d'ara en avant SST, basat en la nova norma ISO 45001:2018 en una empresa del sector de la construcció, ja que permetrà a l'organització millorar les condicions dels treballadors, així com eliminar els perills i minimitzar els riscos per a la SST prenent mesures de prevenció i protecció eficaces. D'altra banda, aquest treball pot servir com a model a altres empreses d'aquest sector, davant l'actual falta de referències bibliogràfiques com a conseqüència de la recent publicació de la norma.
  • Miguel Ángel Montesinos Garcés. Integración de la prevención de riesgos en la policía local. Treball de fi de màster. Ignacio Lerma Montero i Federico Estardid Colom, dir. València: Universitat de València, 2018. 95 p. El present treball de fi de màster (TFM en endavant), s'estructura de deu apartats ben diferenciats, on el seu autor ha volgut donar les bases per a una òptima integració de la Prevenció de Riscos Laborals (PRL en endavant) en els Cossos de Policia Local. Donat l'extens que resulta l'àmbit de la PRL, el TFM s'ha centrat diverses qüestions preventives, com són la integració de la prevenció, la formació, la consulta i participació dels treballadors i finalment els Riscos Psicosocials, com a grans oblidats, no podent abastar altres matèries que també són molt interessants dins d'aquest camp, com són Riscos Higiènics, Ergonòmics i de Seguretat. Hauria resultat interessant parlar dels equips de protecció individual (EPIS) i dels equips protecció policial (EPP), els Òrgans de Control Extern de les Institucionals de l'Administració Pública, com són l'Institut Nacional de Seguretat, Salut i Benestar en el Treball (INSSBT) la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, l'Institut Valencià de Seguretat i salut en el Treball (INVASSAT) i la Inspecció de Treball i Seguretat Social entre altres, i institucions com La Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i Treball, però s'haurà de deixar per a successius treballs a realitzar.
  • Patricia Orengo Sabater. Evaluación y control del ruido en el sector de ocio: puesto de disc-jockey de discomóvil. Treball fi de màster. Chantal Ferrer Roca, dir. València: Universitat de València, 2018. 77 p. El soroll és un agent físic present en nombrosos llocs de treball i en les activitats recreatives de la vida quotidiana. Nivells elevats poden originar, a mig-llarg termini, hipoacúsia permanent o sordesa, la malaltia irreversible més freqüent que pateixen els qui estan exposats excessivament a aquest risc, i que es caracteritza per la pèrdua definitiva de les cèl·lules ciliades de l'oïda interna, encarregades de captar les ones sonores i de transmetre la seua informació al cervell. La disminució de la capacitat auditiva està relacionada amb l'aparició de problemes de salut, podent arribar a provocar accidents de treball. L'ús de mesures preventives constitueix la manera més eficient d'evitar que això succeïsca. A Espanya la Llei 31/1995 de prevenció de Riscos Laborals desenvolupa una política de protecció de la salut dels treballadors davant els riscos derivats del seu treball i, en particular, el Reial decret 286/2006 fa front a la protecció de la salut dels treballadors contra els riscos derivats de l'exposició al soroll. En el sector de la música i l'oci els nivells de soroll s'originen sobretot de forma intencionada i no com un subproducte no desitjat com ocorre, per exemple, en les indústries on s'utilitza maquinària. Els treballadors i el públic que acudeix als locals d'oci no són conscients del vertader perill que suposa per a la seua salut estar exposats a nivells de soroll tan elevats, encara que es tracte de música. En el present estudi s'avalua el soroll al qual està exposat un disc-jokey de discomòvil en funció de l'emplaçament on efectue el seu treball, podent ser aquest a l'aire lliure o a l'interior d'un local tancat. Després d'introduir el marc teòric i legislatiu, amb les definicions de les magnituds utilitzades per a l'avaluació, es presenten els mesuraments realitzats i la seua anàlisi. Els resultats indiquen que el treballador està exposat a nivells diaris compresos entre 92 i 99 dBA, que sobrepassen àmpliament el valor superior que dona lloc a una acció (85 dBA), a nivells setmanals compresos entre 85 i 98 dBA i a un nivell anual mitjana de 95 dBA. Tenint en compte que el treballador en qüestió mai utilitza protecció auditiva i que també supera el valor límit admissible, es fa patent la necessitat d'estudiar la seua situació il·legal al detall. Sobre la base dels resultats obtinguts es proposen mesures preventives específiques.
  • Rocío Chaves Olivares. Evaluación de factores de riesgo psicosocial en un organismo autónomo. Ana Mercedes Gómez Bernabeu, dir. Alacant: Universitat d'Alacant, 2017. 223 p. Amb aquest treball es tracta d'obrir els ulls a la necessitat d'intervindre sobre els riscos psicosocials abordant directament sobre les seues causes organitzacionals, per a l'es precisa d'eines d'avaluació com el qüestionari COPSOQ-Istas 21 que identifiquen els aspectes deficients de l'organització i permeten establir mesures d'intervenció ajustades a les necessitats de l'empresa.
  • Isabel Rizo García. Evaluación de máquinas. Guía práctica para la identificación de normativa aplicable. Juan Pérez Crespo. Treball fi de màster. Juan Pérez Crespo, dir. Elx: Universidad Miguel Hernández, 2018. 90 p. El TFME presentat s'ha elaborat amb la finalitat de facilitar la ràpida identificació de la normativa actualitzada que li és aplicable als equips de treball durant l'etapa de construcció i disseny dels mateixos pel fabricant com per a l'avaluació posterior per l'empresari que el posa a la disposició dels seus treballadors. L'ús de la guia permet identificar tota la legislació i normativa tècnica de referència a consultar dels equips de treball per a poder així determinar si la màquina que s'està fabricant o avaluant és conforme i compleix amb tota aquella que li és exigible per la legislació i l'estat actual de la tècnica. La guia incorpora l'explicació de la seua manera d'ús així com l'àmbit d'aplicació d'aquesta. Després de la guia d'aplicació de normes s'estableix un exemple pràctic de la seua manera d'ús. Seguidament s'erigeix un epígraf en el qual d'una manera no exhaustiva s'enumeren les Directives o Reglaments als quals redirigir-se en el cas que la màquina que es desitja avaluar no li siga aplicable la Directiva de màquines 2006/42/CE, si no una altra més específica o bé perquè a més de la mateixa se li aplica addicionalment una altra Directiva o Reglament. L'abast del TFME es divideix en dos tipus: 1. General: té per objecte servir de guia per a la ràpida identificació de la normativa actualitzada que li és aplicable a l'equip de treball concret que es desitja avaluar tant durant l'etapa de construcció i disseny pel fabricant com amb posterioritat per l'empresari que el posa a la disposició dels seus treballadors. Es pretén que aquesta guia puga ser utilitzada a manera de consulta ràpida amb la finalitat de comprovar si la legislació i normativa tècnica de referència de l'equip de treball és conforme o no i compleix amb tota aquella que li siga exigible per la legislació i l'estat actual de la tècnica. 2. Específic: — Ser capaç d'identificar i avaluar els riscos dels equips de treball, així com proposar solucions que siguen efectives i de conformitat amb la normativa vigent que li és aplicable. — Facilitar la ràpida identificació de les normes harmonitzades aplicables en funció dels requisits de seguretat a garantir. — Recopilar i atorgar una àmplia visió tota la normativa vigent en matèria d'equips de treball. — Proposar mesures de seguretat que siguen necessàries per a reduir o eliminar els riscos.


Acte de lliurament dels guardons

Els premis es van entregar l'11 de juliol de 2019, a les 10 hores, en la sala d'actes del INVASSAT (València, 32, Burjassot). A l'acte van assistir el conseller d'Economia Sostenible, Sector Productius, Comerç i Treball Rafael Climent i la directora general de Treball i Benestar Laboral i directora de l'INVASSAT Cristina Moreno Fernández.