Resultats - Biblioteca Digital de PRL

« Back

PORTERO DE LA CRUZ, Silvia (2019). Estrés laboral, burnout, satisfacción, afrontamiento y salud general del personal sanitario de urgencias.

PORTERO DE LA CRUZ, Silvia (2019). Estrés laboral, burnout, satisfacción, afrontamiento y salud general del personal sanitario de urgencias.

PORTERO DE LA CRUZ, Silvia. Estrés laboral, burnout, satisfacción, afrontamiento y salud general del personal sanitario de urgencias [online]. Tesis doctoral. Manuel Vaquero Abellán, Javier Herruzo Cabrera, dir. Córdoba: Universidad de Córdoba, 2019. 280 p. [Consulta: 08.10.2019]. <http://hdl.handle.net/10396/18579>
 
Resumen del autor: "Introducción: La promoción de la salud mental tiene especial relevancia en el lugar de trabajo debido a que este es considerado un importante factor en el desarrollo de problemas físicos y mentales. En el ámbito sanitario, la prevalencia de morbilidad psiquiátrica en profesionales de la salud del servicio de urgencias hospitalario se sitúa en el 36,80% en un entorno laboral generalmente estresante que implica, entre otros, el manejo de incertidumbres diagnósticas y terapéuticas, lo cual puede producir burnout e insatisfacción laboral. Además, los estudios que se han llevado a cabo en ese ámbito valoran la relación entre diversas características sociodemográficas y laborales como el sexo, la edad, el estado civil, el consumo de tabaco, la categoría profesional o la experiencia del personal sanitario con la presencia de trastornos psiquiátricos, ponen de manifiesto resultados contradictorios o no encuentran relaciones significativas. Teniendo en cuenta la importancia de las consecuencias que, tanto a nivel individual como organizacional, se pueden derivar del estrés, burnout e insatisfacción laboral y que la respuesta generada por los profesionales ante situaciones o condiciones similares es desigual, resulta necesaria la mejor comprensión de estos constructos para la formulación de políticas sanitarias dirigidas a la prevención de trastornos psiquiátricos y a la promoción del bienestar mental en los profesionales sanitarios, lo que se traduce en una mejora de la calidad asistencial y un descenso en los costos de la enfermedad mental. Objetivos: Evaluar la posible relación entre el estrés percibido, el burnout, la satisfacción laboral, las estrategias de afrontamiento y las características sociodemográficas y laborales del personal sanitario del servicio de urgencias hospitalario sobre el estado de salud general; investigar la posible relación entre las características sociodemográficas y laborales de aquellos profesionales y el estrés percibido, el burnout, la satisfacción laboral, las estrategias de y la salud general; describir las características sociodemográficas y laborales de los profesionales de urgencias y determinar el grado de estrés percibido, burnout, satisfacción laboral y salud general, así como las estrategias de afrontamiento más usadas por aquellos profesionales. Material y métodos: Estudio descriptivo transversal en una muestra de 235 profesionales de Enfermería y Medicina que trabajaban en cuatro servicios de urgencias hospitalarios de la Comunidad Autónoma de Andalucía (España). Como instrumentos para la recogida de datos se utilizaron un cuestionario original y específico de variables sociodemográficas y laborales, el Maslach Burnout Inventory para medir el burnout, el General Health Questionnaire que evalúa el nivel de salud general, el Inventario breve de afrontamiento–COPE 28, la Perceived Stress Scale que mide el nivel de estrés percibido y el cuestionario Font-Roja de satisfacción laboral. Se aplicó estadística descriptiva, inferencial y multivariante. Resultados: La mayor parte de los participantes eran mujeres (76,17%), profesionales de enfermería (72,77%) y con una media de experiencia profesional de 22,67 (8,65) años. El nivel medio de estrés percibido fue de 21,53 (5,95) puntos. El 48,94% de los profesionales tenía un nivel elevado de despersonalización. Los factores con los que los profesionales sanitarios estaban más satisfechos fueron la relación interpersonal con los jefes [3,89 (0,62) puntos] y con los compañeros [3,87 (0,85) puntos]. El afrontamiento más utilizado por los profesionales fue el centrado en el problema [1,51 (0,50) puntos]. Además, la estrategia más utilizada fue la aceptación [1,67 (0,80) puntos]. Con respecto a la salud general, la ansiedad fue el síntoma más frecuente [2,49 (1,93) puntos]. Aquellos profesionales sanitarios casados/as tuvieron un menor nivel de estrés percibido con respecto los profesionales separados/as/divorciados/as (diferencia: -16,42 puntos, p<0,0001). Los profesionales que no practicaban ejercicio físico diario tuvieron incrementado el nivel de despersonalización en 2,04 puntos (p=0,02). Los profesionales casados/as tuvieron incrementado el nivel de satisfacción laboral en 21,02 puntos con respecto a aquellos profesionales que estaban separados/as-divorciados/as (p<0,0001). El personal médico utilizó con mayor frecuencia la estrategia de afrontamiento centrado en la evitación con respecto al personal de enfermería (p=0,002). A igualdad del resto de variables, aquellos profesionales que consumían tabaco a diario tuvieron 2,17 veces más riesgo de constituir un caso psiquiátrico que aquellos que no tenían instaurado el hábito tabáquico (p=0,03). Además, el agotamiento emocional también incrementó 1,06 veces el riesgo de morbilidad psiquiátrica (p=0,001). Conclusiones: El nivel de estrés percibido por el personal sanitario es medio, siendo la estrategia de afrontamiento centrado en el problema la más usada. Con respecto a las dimensiones del burnout, el nivel de agotamiento emocional es bajo y los niveles de despersonalización y realización personal son moderados. Además, el nivel de satisfacción laboral es moderado. La sintomatología somática y de ansiedad constituyen las manifestaciones clínicas más frecuentes. El riesgo de constituir un caso psiquiátrico está constituido por el aumento de los niveles de agotamiento emocional, despersonalización, el afrontamiento centrado en la evitación, ser médico y consumir tabaco. Por su parte, la práctica de ejercicio físico diario constituye un factor protector."
 
Resum de l'autor: Introducció: La promoció de la salut mental té especial rellevància en el lloc de treball pel fet que aquest és considerat un important factor en el desenvolupament de problemes físics i mentals. En l'àmbit sanitari, la prevalença de morbiditat psiquiàtrica en professionals de la salut del servei d'urgències hospitalari se situa en el 36,80% en un entorn laboral generalment estressant que implica, entre altres, el maneig d'incerteses diagnòstiques i terapèutiques, la qual cosa pot produir burnout i insatisfacció laboral. A més, els estudis que s'han dut a terme en aqueix àmbit valoren la relació entre diverses característiques sociodemogràfiques i laborals com el sexe, l'edat, l'estat civil, el consum de tabac, la categoria professional o l'experiència del personal sanitari amb la presència de trastorns psiquiàtrics, posen de manifest resultats contradictoris o no troben relacions significatives. Tenint en compte la importància de les conseqüències que, tant a nivell individual com organitzacional, es poden derivar de l'estrés, burnout i insatisfacció laboral i que la resposta generada pels professionals davant situacions o condicions similars és desigual, resulta necessària la millor comprensió d'aquests constructes per a la formulació de polítiques sanitàries dirigides a la prevenció de trastorns psiquiàtrics i a la promoció del benestar mental en els professionals sanitaris, la qual cosa es tradueix en una millora de la qualitat assistencial i un descens en els costos de la malaltia mental. Objectius: Avaluar la possible relació entre l'estrés percebut, el burnout, la satisfacció laboral, les estratègies d'afrontament i les característiques sociodemogràfiques i laborals del personal sanitari del servei d'urgències hospitalari sobre l'estat de salut general; investigar la possible relació entre les característiques sociodemogràfiques i laborals d'aquells professionals i l'estrés percebut, el burnout, la satisfacció laboral, les estratègies d ei la salut general; descriure les característiques sociodemogràfiques i laborals dels professionals d'urgències i determinar el grau d'estrés percebut, burnout, satisfacció laboral i salut general, així com les estratègies d'afrontament més usades per aquells professionals. Material i mètodes: Estudi descriptiu transversal en una mostra de 235 professionals d'Infermeria i Medicina que treballaven en quatre serveis d'urgències hospitalaris de la Comunitat Autònoma d'Andalusia (Espanya). Com a instruments per a la recollida de dades es van utilitzar un qüestionari original i específic de variables sociodemogràfiques i laborals, el Maslach Burnout Inventory per a mesurar el burnout, el General Health Questionnaire que avalua el nivell de salut general, l'Inventari breu d'afrontament–COPE 28, la Perceived Stress Scale que mesura el nivell d'estrés percebut i el qüestionari Font-Roja de satisfacció laboral. Es va aplicar estadística descriptiva, inferencial i multivariant. Resultats: La major part dels participants eren dones (76,17%), professionals d'infermeria (72,77%) i amb una mitjana d'experiència professional de 22,67 (8,65) anys. El nivell mitjà d'estrés percebut va ser de 21,53 (5,95) punts. El 48,94% dels professionals tenia un nivell elevat de despersonalització. Els factors amb els quals els professionals sanitaris estaven més satisfets van ser la relació interpersonal amb els caps [3,89 (0,62) punts] i amb els companys [3,87 (0,85) punts]. L'afrontament més utilitzat pels professionals va ser el centrat en el problema [1,51 (0,50) punts]. A més, l'estratègia més utilitzada va ser l'acceptació [1,67 (0,80) punts]. Respecte a la salut general, l'ansietat va ser el símptoma més freqüent [2,49 (1,93) punts]. Aquells professionals sanitaris casats/as van tindre un menor nivell d'estrés percebut amb respecte els professionals separats/as/divorciats/as (diferència: -16,42 punts, p<0,0001). Els professionals que no practicaven exercici físic diari van tindre incrementat el nivell de despersonalització en 2,04 punts (p=0,02). Els professionals casats/as van tindre incrementat el nivell de satisfacció laboral en 21,02 punts respecte a aquells professionals que estaven separats/as-divorciats/as (p<0,0001). El personal mèdic va utilitzar amb major freqüència l'estratègia d'afrontament centrat en l'evitació respecte al personal d'infermeria (p=0,002). A igualtat de la resta de variables, aquells professionals que consumien tabac diàriament van tindre 2,17 vegades més risc de constituir un cas psiquiàtric que aquells que no tenien instaurat l'hàbit tabàquic (p=0,03). A més, l'esgotament emocional també va incrementar 1,06 vegades el risc de morbiditat psiquiàtrica (p=0,001). Conclusions: El nivell d'estrés percebut pel personal sanitari és mitjà, sent l'estratègia d'afrontament centrat en el problema la més usada. Respecte a les dimensions del burnout, el nivell d'esgotament emocional és baix i els nivells de despersonalització i realització personal són moderats. A més, el nivell de satisfacció laboral és moderat. La simptomatologia somàtica i d'ansietat constitueixen les manifestacions clíniques més freqüents. El risc de constituir un cas psiquiàtric està constituït per l'augment dels nivells d'esgotament emocional, despersonalització, l'afrontament centrat en l'evitació, ser mèdic i consumir tabac. Per part seua, la pràctica d'exercici físic diari constitueix un factor protector.
 
Abstract: "Introduction: The promotion of mental health is particularly relevant in the workplace because it is considered an important factor leading to physical and mental problems. In the health field, the prevalence of psychiatric morbidity amongst Emergency Room health professionals stands at 36,80%, in a generally stressful work environment that involves, among other things, handling diagnostic and therapeutic uncertainty, which can produce burnout and work dissatisfaction. In addition, the studies that have been carried out in this field to assess the relationship between various socio-demographic and labour characteristics – such as gender, age, marital status, tobacco use, professional category, and the experience of health personnel– and the presence of psychiatric disorders, have yielded contradictory results, or do not find significant relationships. Taking into account the importance of the consequences that can arise from stress, both at an individual and organisational level, burnout and job dissatisfaction; and that the responses by professionals in similar situations and similar conditions are disparate, it is necessary to better understand these constructs in order to formulate health policies aimed at the prevention of psychiatric disorders and the promotion of mental wellbeing in health professionals, which would result in an improvement in the quality of care, and a decrease in the cost of mental illness. Objectives: To evaluate the possible relationship between the overall health of medical personnel in Emergency Rooms and perceived stress, burnout, job satisfaction, coping strategies and the socio-demographic and work characteristics of these professionals; to investigate the possible relationships between the socio-demographic and occupational characteristics of these professionals, and perceived stress, burnout, job satisfaction, coping strategies and general health; to describe the socio-demographic and work characteristics of Emergency Room professionals, and determine their degrees of perceived stress, burnout, job satisfaction and general health, as well as the coping strategies most used by professionals. Material and methods: Cross-sectional descriptive study of a sample of 235 Nursing and Medicine professionals working at four Emergency Rooms in the Autonomous Community of Andalusia (Spain). As instruments for data collection an original and specific questionnaire of socio-demographic and labour variables was used. The Maslach Burnout Inventory was used to measure burnout, while the General Health Questionnaire was used to assess general health levels. Also used were the Brief Copying Inventory-COPE 28, the Perceived Stress Scale, which measures perceived stress level, and the Font- Roja job satisfaction questionnaire. Descriptive, inferential and multivariate statistics were applied. Results: Most of the participants were women (76,17%), nursing professionals (72,77%) and with an average of 22,67 (8,65) years of professional experience. The average level of perceived stress was 21,53 (5,95) points. 48,94% of the professionals exhibited a high level of depersonalisation. The factors with which the health professionals were most satisfied were their interpersonal relationships with supervisors [3,89 (0,62) points] and with their colleagues [3,87 (0,85) points]. The coping response most used by professionals was focusing on the problema [1,51 (0,50) points]. The most widely used strategy was acceptance [1,67 (0,80) points]. With respect to general health, anxiety was the most frequent symptom [2,49 (1,93) points]. Married health professionals had a lower level of perceived stress relative to separated/divorced professionals (difference: -16,42 points, p <0,0001). Professionals who did not get daily physical exercise exhibited an increase in their depersonalisation levels, up 2,04 points (p = 0,02). Married professionals showed an increase in their levels of job satisfaction, up 21,02 points with respect to their separated or divorced colleagues (p<0,0001). Doctors used avoidance-based coping strategies more frequently than Nursing staff (p = 0,002). Other variables being equal, those professionals who consumed tobacco daily were 2,17 times more likely to constitute a psychiatric case than nonsmokers (p = 0,03). Emotional exhaustion also increased the risk of psychiatric morbidity by 1,06 times (p = 0,001). Conclusions: The level of stress perceived by Emergency Room staff is moderate, with problem-centred coping prevailing as a strategy. With respect to the nature of burnout, levels of emotional exhaustion are low, and levels of depersonalisation and personal fulfilment are moderate. The job satisfaction level is moderate. Somatic and anxiety symptoms are the most frequent clinical manifestations. The risk of constituting a psychiatric case is augmented by an increase in levels of emotional exhaustion, depersonalisation, avoidance-based coping, being a doctor, and tobacco use. Getting daily physical exercise, in contrast, is a protective factor."
 
[Compartida bajo licencia / Compartida sota llicència CC BY-NC-ND 4.0]
Biblioteca digital de PRL