Telèfon

Memòria prevencionista

Resultats - Biblioteca Digital de PRL

Ves enrere HERNÁNDEZ OÑATIVIA, Xabier (2018). Análisis del burnout y engagement en docentes: un estudio de diario.[RE13963]

HERNÁNDEZ OÑATIVIA, Xabier (2018). Análisis del burnout y engagement en docentes: un estudio de diario.[RE13963]

HERNÁNDEZ OÑATIVIA, Xabier. Análisis del burnout y engagement en docentes: un estudio de diario [online]. Tesis doctoral. Directores Ana Barrón López de Roda, Alfredo Rodríguez Muñoz. Madrid: Universidad Complutense. Facultad de Psicología, 2018. 354 p. [Consulta 22.07.2019]. <https://eprints.ucm.es/46770/>

Resumen del autor. Son varios los estudios que consideran la labor docente como una profesión propensa al padecimiento de altos niveles de burnout (SQT). Esto es un hecho constatado si observamos la abundante bibliografía disponible sobre aspectos vinculados al estrés docente y al padecimiento de graves problemas en la salud laboral. Si analizamos las investigaciones de las últimas tres décadas, podemos observar cómo el estudio sobre el SQT-docente ha estado presente en numerosas publicaciones en diferentes países y contextos. Esto lleva al estudio, durante la última década, del burnout-docente en base a la prevención y medidas paliativas que permitan minimizar los riesgos psicológicos atribuibles a este síndrome. Sin embargo, hoy día este enfoque se encuentra en cuestión, ya que surgen voces discrepantes que cuestionan el estudio de los aspectos saludables del entorno en base a variables patológicas. La irrupción de diferentes escuelas positivas abogan por impulsar el estudio de las fortalezas humanas como mecanismo que permita asentar un conocimiento sobre las causas que fomenten la salud y el bienestar. En base a esto, nuestra tesis doctoral, titulada "Análisis del Burnout y Engagement en docentes: Un estudio de diario", pretende aportar una visión diaria sobre los procesos presentes en el desarrollo del síndrome burnout y engagement. Para ello, hemos recurrido a un estudio de diario multinivel que evalúa aspectos intra e interpersonales, vinculados al ámbito laboral como personal del colectivo de docentes en España. El proyecto plantea como objetivos generales 1) analizar del efecto de las demandas (sobrecarga) y recursos laborales (feedback, afecto, apoyo social y relación con el alumnado) sobre la salud laboral de los docentes (burnout-engagement); 2) examinar el efecto de las puntuaciones diarias burnout-engagement sobre la salud general de los profesionales; y, por último, 3) estudiar el efecto que tienen variables como el afecto y el apoyo social, tanto dentro como fuera del trabajo, en la salud general diaria. Para alcanzar estos objetivos, se llevó a cabo un estudio sobre una muestra de sesenta profesores que imparten docencia en etapas educativas de Primara, a partir de 4º de curso, y Secundaria en cuatro provincias españolas: Guipúzcoa, Lugo, Madrid y Toledo. Durante una semana laboral hábil, los docentes respondieron al cuestionario diariamente durante dos veces al día 1) al finalizar la jornada de trabajo; y 2) antes de acostarse. Para limitar la carga de nuestros participantes, y para motivar la participación regular, en los estudios de diario se ha recomendado el uso de medidas breves. Siguiendo esta recomendación se seleccionaron un número limitado de ítems de cada escala original, en función de la carga factorial y de la correlación ítem-total de cada escala. Debido a la estructura multinivel de los datos, días agrupados en personas, se realizaron análisis multinivel con estructuras jerárquicas mediante el programa estadístico MLwiN 2.24. Los resultados muestran el efecto positivo del feedback diario en relación a la dedicación diaria de los docentes. Fuera del contexto laboral, las experiencias de recuperación han favorecido el estado de salud general de los docentes. El distanciamiento, una vez finalizada la jornada de trabajo, junto con el afecto positivo, repercuten positivamente en la salud de los docentes.

Resum de l'autor. Són diversos els estudis que consideren la labor docent com una professió propensa al patiment d'alts nivells de burnout (SCT). Això és un fet constatat si observem l'abundant bibliografia disponible sobre aspectes vinculats a l'estrés docent i al patiment de greus problemes en la salut laboral. Si analitzem les investigacions de les últimes tres dècades, podem observar com l'estudi sobre el SCT-docent ha estat present en nombroses publicacions en diferents països i contextos. Això porta a l'estudi, durant l'última dècada, del burnout-docent sobre la base de la prevenció i mesures pal·liatives que permeten minimitzar els riscos psicològics atribuïbles a aquesta síndrome. No obstant això, hui dia aquest enfocament es troba en qüestió, ja que sorgeixen veus discrepants que qüestionen l'estudi dels aspectes saludables de l'entorn sobre la base de variables patològiques. La irrupció de diferents escoles positives advoquen per impulsar l'estudi de les fortaleses humanes com a mecanisme que permeta assentar un coneixement sobre les causes que fomenten la salut i el benestar. Sobre la base d'això, la nostra tesi doctoral, titulada "Anàlisi del Burnout i Engagement en docents: Un estudi de diari", pretén aportar una visió diària sobre els processos presents en el desenvolupament de la síndrome burnout i engagement. Per a això, hem recorregut a un estudi de diari multinivell que avalua aspectes intra i interpersonals, vinculats a l'àmbit laboral com a personal del col·lectiu de docents a Espanya. El projecte planteja com a objectius generals 1) analitzar de l'efecte de les demandes (sobrecàrrega) i recursos laborals (feedback, afecte, suport social i relació amb l'alumnat) sobre la salut laboral dels docents (burnout-engagement); 2) examinar l'efecte de les puntuacions diàries burnout-engagement sobre la salut general dels professionals; i, finalment, 3) estudiar l'efecte que tenen variables com l'afecte i el suport social, tant dins com fora del treball, en la salut general diària. Per a aconseguir aquests objectius, es va dur a terme un estudi sobre una mostra de seixanta professors que imparteixen docència en etapes educatives de Primària, a partir de 4t de curs, i Secundària en quatre províncies espanyoles: Guipúscoa, Lugo, Madrid i Toledo. Durant una setmana laboral hàbil, els docents van respondre al qüestionari diàriament durant dues vegades al dia 1) en finalitzar la jornada de treball; i 2) abans de ficar-se al llit. Per a limitar la càrrega dels nostres participants, i per a motivar la participació regular, en els estudis de diari s'ha recomanat l'ús de mesures breus. Seguint aquesta recomanació es van seleccionar un nombre limitat d'ítems de cada escala original, en funció de la càrrega factorial i de la correlació ítem-total de cada escala. A causa de l'estructura multinivell de les dades, dies agrupats en persones, es van realitzar anàlisis multinivell amb estructures jeràrquiques mitjançant el programa estadístic MLwiN 2.24. Els resultats mostren l'efecte positiu del feedback diari en relació a la dedicació diària dels docents. Fora del context laboral, les experiències de recuperació han afavorit l'estat de salut general dels docents. El distanciament, una vegada finalitzada la jornada de treball, juntament amb l'afecte positiu, repercuteixen positivament en la salut dels docents.

Several studies consider the educational practice as a profession that is prone to suffer high levels of burnout syndrome. This is a verified fact if we observe the available and considerable literature related to teachers' stress aspects and occupational health conditions. If we analyze the studies carried out over the past three decades, we can observe how teachers' burnout researches are present in several publications across different countries and in different contexts. Due to this fact, during the last decade, the study of the teachers' burnout has been based on prevention and palliative measures, which allows minimizing psychological risks related to this syndrome. However, this approach is nowadays under debate. Dissenting voices have been raised to question the study of environmental healthy aspects based on pathological variables. The emergence of various positive trends emphasize the study of human strength as a mechanism which will settle knowledge about the causes that encourage health. According to this, the present doctoral dissertation, entitled "Teachers' Burnout & Engagement Analysis: A Daily Diary Study", intends to provide a daily vision on the processes that are present in the burnout and engagement development. For this purpose, we have used a daily diary research that evaluates intra and interpersonal aspects, linked to both work and personal sphere of the Spanish teachers' collective. The general objectives of the project are: 1) to analyse the effect of job demands (i.e., work overload) and job resources (i.e., feedback, affect, social support and relationship with students) on teacher's occupational health (burnout-engagement); 2) to examine the effect of daily burnout-engagement scores on general health of employees; and finally 3) to study the effects of social support and affect (at work and at home) on daily general health. For this aims, we carried out a study in a sample of sixty teachers, whom teach at Elementary education, from 4th grade level, and Secondary schools in four Spanish provinces: Guipuzcoa, Lugo, Madrid and Toledo. During a workweek, teachers filled out a questionnaire over five consecutive workdays, twice a day (before leaving the workplace, and before going to bed). To  limit  the  burden  for  our  participants  and  to  motivate  regular  participation,  in  diary designs has been recommended the use of short measures. Following this recommendation, we selected a limited number of items from each original scale, based on the factor loading and  item  total  correlation.  Given  the  hierarchical  structure  of  the  data,  with  days  nested within individuals, we used multilevel modeling using the MLwiN 2.24 software. The results show the positive effect of the daily feedback in relation with daily dedication of  the  teachers.  Outside  work  environment,  recovery  experiences  have  benefited  the teachers' general health status. Both  psychological  detachment  from  work  and  positive affect have a positive effect on teachers' health.